BARCELONA  1714      

Elena Alert Zenón, Irene Sánchez Gómez i Laia Sanmiquel Font

 

Durant la guerra de 1714, el barri del Born va ser un dels més assetjats, fins al punt que, anys més tard s’han arribat a trobar més de tres-centes bombes als jaciments del Born. Les restes arqueològiques trobades en la restauració van poder confirmar la gran vitalitat i dinamisme que el barri tenia en aquella època, fins al punt que es van arribar a identificar cinquanta-cinc cases, trenta-cinc tallers, un pont, carrers i un tram del Rec Comtal. Tot i així, la seva proximitat amb els baluards de Portal Nou, Santa Clara i Llevant (baluards per on van entrar les tropes borbòniques) van fer que el Born patís en gran magnitud el setge.

 

La matinada de l’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques entraven a Barcelona per les set escletxes obertes a la muralla per iniciar la conquesta definitiva, deixant enrere milers de morts. Per intentar defensar l’atac, el general Antoni de Villarroel va reunir tots els esquadrons de cavalleria que encara quedaven a la plaça del Born. Des d’aquí es va intentar carregar contra la cavalleria francesa, intentant fer-los recular i recuperar el baluard de Santa Clara. Sent l’exèrcit contrari 8 vegades més nombrós que el català, Antoni de Villarroel, lluny de rendir-se va cridar la mítica frase “Continueu avançant, que davant meu ningú no es retira. Vèncer o morir, això és el que toca.” Tot i així, la càrrega va ser inútil ja que l’exèrcit borbònic s’havia atrinxerat darrere el rec Comtal.

 

L’última opció que tenia Barcelona va quedar esfumada, deixant a molts genets morts i al general ferit de bala. A les dues del migdia d’aquest mateix dia, el general Villarroel va aconsellar posar fi a la batalla. Més tard, amb la rendició de Cardona, la Guerra de Successió a Catalunya finalitzaria, quedant els drets i constitucions de Catalunya abolits.