
BARCELONA 1714
300 ANYS D'HISTÒRIA

El Parc de la Ciutadella
El Parc de la Ciutadella no sempre ha estat un lloc públic per on es pot passejar, anar amb barca o simplement passar-hi l’estona. De fet, la seva construcció responia a una voluntat militar i la seva funció era controlar la ciutat Comtal durant uns anys convulsos.
Laia Sanmiquel Font
Aquesta fortalesa militar es va construir amb una clara voluntat d’augmentar l’opressió dels barcelonins. La seva edificació va alterar la fesomia de la ciutat de Barcelona ja que es van haver d’enderrocar les muralles de l’extrem nord-est de la ciutat i 1.262 cases del barri de la Ribera. Els habitants d’aquest barri van ser desplaçats al nou barri de la Barceloneta.
El promotor d’aquesta construcció va ser el marquès Joris Prosper Van Verboom. La Ciutadella va ser un projecte ambiciós i es va convertir en una de les majors construccions militars de l’època. La seva construcció va començar després de la Guerra de Successió, concretament al 1715 i va ser el cos d’enginyers de l’exèrcit de Felip V els que es van encarregar de l’edificació.
La forma de la fortalesa era pentagonal i de grans dimensions (ocupant un total de 28,6 hectàrees), equiparable a les de Torí, Anvers o Parma. Al seu voltant s’hi va fer una gran esplanada. La seva funció era protegir i augmentar les defenses d’un dels sectors més desprotegits de la marina i el punt més feble de la defensa de terra. D’altra banda, no només acomplia la funció de protecció de la ciutat d’atacs exteriors sinó que dominava militarment la ciutat i pretenia evitar qualsevol tipus de revolta.
A mitjans del segle XIX, l’antiga fortalesa militar va ser enderrocada i lliurada pel general Prim a les Corts sorgides arran de la revolució del 1868. L’adquisició obligava a construir jardins. Fou Josep Fontserè i Mestre qui es va encarregar de la remodelació de la Ciutadella. Va optar per construir uns amplis jardins, un passeig de circumval·lació, una font monumental i diversos elements ornamentals. La seva inspiració va sorgir d’altres jardins europeus com ara els d’Anglaterra (ideats per William Rent) o els de França (pensats per Andé Le Nôtre). Anys més tard, es van readaptar edificis emblemàtics com ara el Parlament de Catalunya (anteriorment era un arsenal) o el Palau del Governador (que ara és un Institut). El Zoo de Barcelona és la construcció que ocupa la majoria dels terrenys.